formulari de denúncies
llistat de denúncies
Transport públic per a tothom
Jo hem vull queixar d'això que diu TMB de transport públic per a tothom referint-se a les persones amb discapacitat. El col·lectiu de discapacitats és molt ampli i no només són discapacitats els que malauradament van amb una cadira de rodes.
En el meu cas tinc reconeguda una discapacitat per una malaltia de l'aparell urinari. La meva barrera arquitectònica és la falta de banys. Per mi sortir al carrer i anar en metro m’és impossible perquè he d'anar al bany cada 15 minuts de forma urgent, i com jo hi ha moltes persones amb discapacitat amb malalties de l'aparell urinari i de l'aparell digestiu que estan casats amb el WC i no poden separar-se del bany.
M'he queixa't d'aquesta situació vàries vegades a TMB i hem responen que no pensen posar banys a les estacions de metro perquè surt molt car. Aleshores que no vagin predicant als 4 vents això de transport per a tothom. Bé que els seus empleats sí deuen poder anar al bany. Podrien deixar-nos accés amb el certificat de minusvalidesa per entrar als seus banys si no volen posar banys públics.
També em queixo de que hi hauria d'haver banys públics per tota la ciutat, així persones amb aquesta mena de discapacitat podríem sortir al carrer a fer una volta.
Mònica (de Barcelona)
Port Aventura
Es vergonzoso ir a Port Aventura en silla de ruedas manual. Alquilamos una silla eléctrica por el ‘módico’ precio de 25 euros/día y su estado era deplorable. Me dieron la silla que, en principio, estaba mejor y a las 2 horas reventó la rueda. No me la pudieron sustituir, no había más sillas eléctricas para alquilar. Por lo visto alquilan estas sillas a cualquiera no realmente a personas con movilidad reducida. Así que tuve que decir adiós a la visita a Port Aventura. Por si esto fuera poco, ante estas circunstancias no te devuelven el dinero de la entrada, eso sí, te piden disculpas, educados lo son!
Diana Jiménez
Necessito ajuda
La meva gran queixa és, on són el nostres drets?
Tot va venir amb un accident de trànsit, el 7-12-04. He quedat amb una discapacitat del 57% i segur que augmentarà ja que les meves lesions són degeneratives, cada dia a pitjor.
El meu metge forense diu que no puc treballar en cap feina per les cames, el traumatisme cranial greu que m'ha quedat, la falta d’atenció i concentració, la irritabilitat, etc... Però no em cedeixen res, contant que tinc una filla de 6 anys. No em volen cedir cap pensió ja que diuen que no tinc 15 anys cotitzats. Comptem que això em va passar amb 19 anys, impossible poder cotitzar 15 anys. Això vol dir que no tinc cap dret a viure?
El pare de la nena va marxar quan va saber de la meva discapacitat. En definitiva, estic sola amb una filla de 6 anyets, i molts dies he hagut de prostituir-me perquè a la nena no li falti de res i poder pagar el lloguer. És vergonyós haver d’acabar així. I després ens parlen com si tinguéssim tots els drets del món. Cada vegada que ho penso m'emprenyo molt.
Si us plau, demano ajuda per saber quins drets puc demanar o alguna feina adaptada. Tinc estudis d’administració i finances, entre altres.
Gràcies.
Carmen Moreno
SOLCOM, por los derechos humanos de las personas con diversidad funcional
SOLCOM es una organización que aspira a que los Derechos Humanos de las personas con diversidad funcional y sus familias se hagan cumplir mediante el recurso a los Tribunales de Justicia.
En España hay muchas leyes y reglamentos para proteger a estas personas, la mayoría de las cuales no se llegan a cumplir.
No queremos benevolencia. Exigimos nuestros Derechos Humanos como ciudadanos de un estado europeo y de derecho.
SOLCOM es una asociación de ámbito estatal, con personalidad jurídica única, articulando su funcionamiento mediante las oportunas delegaciones municipales y autonómicas.
SOLCOM se financia con las cuotas de sus socios, y por las donaciones, legados o herencias que pudiera recibir de forma legal de cualquier persona o entidad.
No obstante, SOLCOM renuncia estatutariamente a la percepción de subvenciones procedentes de las administraciones públicas estatal, autonómica y local.
SOLCOM ofrece apoyo entre iguales, servirá de guía a cualquier persona con diversidad funcional y su círculo más íntimo que de una forma directa e indirecta se encuentre en una situación de discriminación y vulneración del derecho a la igualdad de oportunidades y desee ejercitar acciones legales, siempre dentro de lo dispuesto en la convención de la ONU sobre los derechos de las personas con diversidad funcional.
Orientación y asesoramiento jurídico previo, y defensa ante los tribunales, si procede y en función de las disponibilidades presupuestarias y relevancia del caso, previo estudio del mismo por la entidad.
Están empezando, pronto darán a conocer el trabajo realizado.
Recomiendo una ojeada a esta nueva iniciativa, sigue habiendo un enorme número de personas discriminadas por una injusta construcción de nuestras realidades, y los DDHH son la base de la demolición de tan abusiva cimentación social.
www2.ohchr.org/spanish/law/disabilities-convention.htm
www.asociacionsolcom.org
Marga Alonso
calendaris
Avui han picat a la meva porta oferint calendaris a 6 € en favor de les persones amb discapacitat. He preguntat qui els editava i m'han respost que ho feia Edicions Mielan SL, que sembla tenir un parell de persones amb discapacitat treballant a l'editorial.
No em sembla que aquest argument s'hagi de fer servir per vendre calendaris, les persones amb discapacitat no han de fer pena i menys amb motius comercials.
El telèfon de l'empresa és 93 490 92 76 i són al carrer Novell, num 9, de Barcelona.
3 de diciembre.Día Internacional de las Personas con Discapacidad.
Ser una persona discapacitada representa ante todo romper muchos esteriotipos.
Si naces diferente, con alguna doblez, o con una mirada perdida, dejas de ser un sujeto necesitado de cariño y estímulo y te convierten en un objeto de estudio neurológico, traumatólogo y de tantísimas otras especialidades.
Si en un momento de tu vida, sea por enfermedad o sea por accidente, pasas al bando de las personas discapacitadas, superada la etapa de asimilación, te convierten de persona independiente a persona dependiente, y por tanto rebajada a objeto de cuidados y desprecios.
Mañana es el día internacional de las personas con discapacidad, un día como otro cualquiera para aprender a vernos como simples personas con ganas de vivir a nuestra manera, con nuestros caracteres, nuestras diferencias y nuestras posibilidades. Es un día estupendo, como otro cualquiera, para que aprendamos a no vernos como problemáticos/as y a ver nuestras posibilidades, más allá de las que marcan las estadísticas, porque no importa a dónde llegamos, sino cómo vamos a dónde queremos llegar.
Por ejemplo, no queremos una asistencia no regulada, mal pagada, e impersonal, porque lógicamente ésta repercutirá en nuestra calidad de vida. Así que abogamos por una asistencia profesional, valorada con un convenio propio, y personal, por sus derechos y nuestros derechos, por una calidad de vida digna para todos/as..
Otro ejemplo, una escuela inclusiva no es la que abre las puertas a alumnado diverso y ya está, una verdadera escuela inclusiva primero tiene una estructura física y organizativa flexible, luego tiene un equipo directivo, docente, y demás, comprometido con las necesidades de su comunidad, antes que con el currículum, y por último acoge al alumnado para atenderlo en sus necesidades educativas. Que yo aquí, empezaría por meter un buen rapapolvo a las familias que son incapaces de enseñar hábitos de cortesía y responsabilidad propia a sus hijos e hijas. El día que sea, commigo lo llevaran claritín, niño o niña que no conozca el significado de autorespeto y de respeto, niño o niña que llevará deberes a sus padres: Sr. y Sra. ruego expliquen a su hija las consecuencias a corto y largo plazo de no aceptar a sus compañero por su diferencia, arguméntenselo con ejemplos concretos, y dispónganse 1a ayudarla en lo que puedan para paliar sus prejuicios.
De hecho no somos personas discapacitadas. La discapacidad es una etiqueta cultural y social que durante un tiempo a cierta población le fue bien para mostrar nuestras diferencias desde nuestras carencias, para así empezar a pedir ayudas tipo PUA's.
Hoy sin embargo, desde mi conocimiento y mi experiencia, igual que las mujeres ya tenemos derecho a trabajar y a tener una independencia económica, aún menstruando cada mes; "las personas que nos desplazamos de forma distinta, las que recibimos las sensaciones de otra manera o las que interpretamos el mundo de forma muy diferente (Manuel Lobato)" , tenemos también derecho a vivir, a ser independientes y a ser respetadas por nuestra condición humana.
Marga Alonso. Barcelona
Denegació de prestació CatSalut
Les persones no som estàndard
El CatSalut m'ha denegat dues vegades (i també les respectives reclamacions al respecte) la prestació de 2900 euros, cost d'una cadira de rodes nova per la meva filla d'11 anys, Mònica van Eyle Salvador, afectada de paràlisi cerebral i sordceguesa i amb una discapacitat del 80%. Les raons? Primer, que no havien passat 36 mesos des de que es va atorgar la prestació per la cadira anterior, sinó 24. I la segona vegada, perquè consideren que els informes mèdics emesos no justifiquen la despesa.
La història:
El desembre de 2007 es va partir en dos la barra de ferro que suportava les rodes frontals i la cadira va quedar inservible; això va passar a l’escola (CEE Folch i Camarasa) i la fisioterapeuta n’és testimoni. La Mònica havia estat operada d’escoliosi greu el 19 de setembre de 2007 per la Unitat de Columna de l’Hospital del Mar, a qui estic profundament agraïda per salvar-li la vida, i que va recomanar canviar la cadira. A més, la Mònica té pubertat precoç i va fer una gran estirada durant el 2007: simplement ja no hi cabia. La decisió de renovar la cadira va estar, doncs, ben ponderada i recolzada pels diversos professionals de la sanitat pública relacionats amb la condició física de la Mònica. Però la queixa tramesa al Síndic de Greuges no ha servit. He enviat cartes als diaris més importants i no m'han publicat ni una.
Això em deixa clar que la burocràcia sempre és més important que les persones i les seves circumstàncies, i que mai podrem fer entendre a l’administració que les persones no som estàndard, les nostres circumstàncies no són estàndard, i encara menys estàndard són els nostres fills discapacitats i les seves necessitats. No es pot resoldre la crisi econòmica denegant cadires de rodes a nens discapacitats, sinó, potser, denegant luxes als vehicles dels consellers o altres alts càrrecs.
Victoria Salvador Herreros, mare de la Mònica van Eyle Salvador i periodista.
Ajuda!
El meu nom és Roger, sóc un noi que està desesperat, estic apunt d'entrar en una depressió de cavall, i tot perquè em sento molt exclòs de tot, ni estic dins de les persones normals ni tampoc dins de les persones amb discapacitat, i això que tinc un 47 % de minusvalidesa. Intentaré ser breu amb la meva història.
En el meu naixement, els metges em van provocar una paràlisi superior braquial en el braç dret, sent dretà, a conseqüència de fer servir els fòrceps. En aquella època, al 1977 els meus pares no van interposar una denúncia, ni reclamació per negligència, ja que, segons la meva mare, jo vaig néixer deu mesí, i els metges ho van reconèixer al part. Jo vaig pesar 4,850 g. una mica gran per obligar-me a sortir per l'úter, ‘provocació del part’. Per ignorància dels meus pares jo no tenia una disminució física reconeguda fins que jo als 19 anys vaig demanar una valoració de la mateixa. Em van reconèixer un 40 %, però van afegir que la procedència de la paràlisi era congènita, si més no, tinc la partida de naixement on es demostra que la meva paràlisi és prenatal. Després m'he assabentat de que així s'estalvien la pensió.
A la meva vida laboral he treballat de tot el que m'ha pasat per davant. Vaig començar als 16 anys a treballar els estius d'aprenent de forner, després venen altres feines com lampista, pintor, peó a la construcció, peó a la indústria, soldador, responsable de grup, i inspector de qualitat, però en el 2003 vaig començar a tenir molt problemes físics, tots centrats a la columna, a la zona de les cervicals i lumbars. Em van afectar tal manera que no podia utilitzar els braços de dolor a les cervicals i trapezis, i constantment tenia atacs de migranya fins que vaig acabar sota tractament psiquiàtric durant un any i vuit mesos. Vaig sol·licitar una revisió de la discapacitat física i el resultat va ser que em van reconèixer un 47% en contra del 40% que tenia. Els motius del 7% més eren psicològics. Em vaig quedar inútil.
Tot això perquè a l’empresa en què estava no es creien que les meves queixes fossin certes i ara resulta que em passa el mateix amb la seguretat social. Després de dos anys de baixa em van fer fora i jo vaig passar a l'INEM, i de baixa. A l'INEM he estat divuit mesos de baixa. De tot això m'assabento en anar al metge de capçalera en demanar el parte de confirmació, que és el número setanta-nou. Em diuen que no me'l poden donar, que he de parlar amb el metge de capçalera. Aquest em diu que no sap què ha de fer, que vagi a la seguretat social a preguntar. Aquesta em diu que he fet bé, però que ara he d'anar a l'INEM a donar-me d'alta administrativa perquè ja no puc seguir cobrant a través de l'INEM. Em tramiten la IT (incapacitat temporal) a raó de que és molt estrany que no hagués passat per l’inspecció mèdica als dotze mesos. Diuen que hi ha un error informàtic. Als dos dies em truquen perquè ompli la sol·licitud de IP (incapacitat permanent).
La qüestió ara és que fa un mes, més o menys, que tinc un resultat d'una ressonància on apareixen dues protrusions “hèrnies petites” i una hèrnia discal a les cervicals C4-C5, C5-C6, C7-C8, i que tinc les arrels baixes del braç esquerra, el que em quedava sa, C7-C8 danyades. tinc 32 anys i aquest mateix dilluns m'han denegat la pensió per tercer cop acreditant que sóc apte per treballar de qualsevol cosa, que no em correspon cap pensió. Ni l’advocat o entén. I jo, després d'estar 4 anys de baixa, em tracten durant quatre mesos de rehabilitació, que es va acabar el 20 d’Octubre del 2009, i tot seguit el 26 d’Octubre em diuen això. Si us plau, necessito ajuda, visc sol i sense possibilitats de rebre ajuts familiars. La meva mare amb càncer des de fa 18 anys i el meu pare pensionista.
Roger Morató (Segur de Calafell)
roger_siempre26@hotmail.com
Les màquines a les autopistes
Ahir vaig anar a Barcelona, a la tornada, sortida MATARÓ per la AP-7, a l`últim peatge, em vaig trobar que havia de donar el tiquet i pagar ¡a una màquina! Tinc una tetraplègia incompleta, amb la qual cosa la meva mobilitat és bastant reduïda. Per posar el tiquet no vaig tenir cap problema però per posar les monedes ho vaig passar francament malament. No arribava a la ranura, no podia introduir les monedes, no hi havia cap persona a qui sol.licitar ajuda... i mentre els altres cotxes impacientant-se i jo sense poder moure'm més, ni estirar-me més per arribar a la ranura de les monedes. Més d’1 euro va anar a parar sota el meu cotxe! Amb aquest canvi de màquines per persones en els peatges no només augmenta l'atur sinó que posen més traves a persones com jo que tenim greus problemes de mobilitat. Em sento realment indignada.
Mª Jesús Herrera. Malgrat de Mar
Reconeixement de grau
L’octubre de 2004 em van reconèixer una invalidesa total per al treball habitual. Segons tinc entès hi ha una llei que diu que qui té aquesta invalidesa es considera, per poder optar a un lloc de treball, un 33%. Aleshores, sempre tinc problemes perquè moltes empreses em demanen el certificat de grau. M'interessaria saber si tinc dret a aquest reconeixement. Molt atentament
comentari sobre Aparcament a via pública de Lloret de Mar
Hola!
Voldria fer un suggeriment a la persona de Lloret de Mar en qüestió al tema que no personalitzen l'estacionament de minusvàlid. Jo faria un escrit al Síndic de Greuges explicant la situació, el que no pot ser és que en uns municipis ho facin i en altres no. Es pot fer l'escrit per internet: http://www.sindic.cat. Jo ho fet per altres temes i contesten i s'interessen molt.
salutacions
Jordi
Record per Miquel Calmaestre
Només voldria fer record per a una persona amb discapacitat física cremada viva fa uns dies a Osona. Record per ell i perquè va ser un reivindicador dels drets de les persones amb algun tipus de discapacitat sobretot les persones amb mobilitat reduïda i usuàries de cadira de rodes. Record per en Miquel Calmaestre. Es va suïcidar! Va ésser un accident? En fi!! Recordar simplement el seu esforç per posar de manifest les barreres arquitectòniques que encara hi haen molts municipis i en particular on ell vivia.
Patentes TALGO, discrimina a las personas con minusvalía.
Soy padre de mellizos, y uno de ellos con una discapacidad reconocida del 33%, que ahora han cumplido 8 años. En Junio de 2007 cambié de trabajo y entré a trabajar en Patentes TALGO, entre otras cosas me ofrecían “MEJORAS SOCIALES”, como valor añadido al trabajo.
El IV Convenio colectivo de la empresa Patentes TALGO, concretamente su artículo 51 titulado “Ayuda por discapacidad física, psicológica o sensorial”, hace referencia a una ayuda económica que todo trabajador de Patentes TALGO que tenga algún hijo con discapacidad física, psíquica o sensorial, con minusvalía reconocida por la Seguridad Social que dé lugar a prestaciones periódicas por parte de dicho organismo, percibirá de la Empresa por cada hijo en alguna de las situaciones anteriormente mencionadas la cantidad reseñada en el Anexo G, siempre y cuando cumpla con una serie de requisitos.
A mediados de Octubre de 2007, como yo cumplía todos los requisitos que cita este artículo, pedí verbalmente a la empresa que se me aplicase el artículo 51. La empresa me lo denegó alegando que mi hijo no cumple el anexo G, que dice: Discapacidad superior al 33 por 100: X euros al mes. Y aquí es donde está el error, donde dice superior al 33 % debería decir igual o superior al 33%.
Con este error intencionado (según me comentó mi abogada, por desgracia era práctica habitual de muchas empresas), la empresa discrimina y deja fuera a los que tengan el 33% de minusvalía. Como mi hijo tenía sólo el 33%, la empresa reiteradamente me negó la ayuda y me derivó al comité de empresa, alegando que lo que está escrito y firmado en un convenio, aunque esté mal, es lo que está en vigor. Ninguno de los dos me solucionó nada, la empresa cuando acabé el contrato al año (era indefinido con 12 meses de prueba) no me renovó. Era una INJUSTICIA, y estaba indefenso. La única solución la encontré adelantando la revisión del grado de minusvalía de mi hijo en Diciembre de 2007, aunque tardó, la pasó y le dieron un 34%. Hecha la ley hecha la trampa. Denuncié a Patentes TALGO y me pagaron la ayuda desde Diciembre hasta Junio de 2008. Aún sigue estando en vigor el IV convenio colectivo de la empresa Patentes TALGO y sigue estando mal el artículo 51. Espero que se solucione y nadie tenga que pasar este mal trago.
Aparcament via pública
Desprès d'estar 3 anys per obtenir una plaça d'aparcament en el meu domicili, durant els quals he hagut de perdre moltes hores, dies, jornals..., i he hagut d’estar sotmesa a un interrogatori fiscal-econòmic, psicològic, mèdic... Desprès d’haver aportat tota la documentació mèdica i econòmica que m'havien requerit, resulta que a Lloret de Mar, lloc en què visc, no senyalitzen de forma personalitzada las places d'aparcament. Si que l'han pintat en el terra però es de lliure accés. Diuen que no volen caure en un greugre comparatiu amb el resta de persones amb discapacitat. Però qui pateix greuge comparatiu? He trucat a les dependències de la Generalitat i de Benestar Social i diuen que no entenen el comportament de Lloret de Mar. És normal que una població dins del país català tingui unes normatives diferents i perjudicials per a les persones amb discapacitat quan la Generalitat marca unes pautes de protecció vers el mateix?
viviendas nuevas de protección oficial con barreras arquitectónicas
Vivo en Barcelona, en un bloque de viviendas de protección oficial de nueva construcción, que tiene unas cuantas viviendas asignadas para gente con movilidad reducida. Quiero denunciar que dichas viviendas se ven afectadas por barreras arquitectónicas (escaleras) para poder acceder al vestíbulo principal del edificio donde está el acceso al cuarto de basuras pneumáticas y también el ascensor para poder ir al párking del edificio. Por cierto, dicho edificio está tan mal distribuido que no hay espacio para sustituir las escaleras y hacer una rampa en condiciones, así que los que no puedan con las escaleras tienen que salir por la puerta de atrás del edificio y dar la vuelta al bloque para entrar por la puerta principal.
A la consellería de Benestar social y a la de Habitatge no les importa.
accés a la platja
El pas suposadament adaptat sota la via que hi ha al Nord de Badalona, únic en molts quilòmetres, ni compleix la pendent ni té un paviment que permeti passar bé amb les cadires.
Podeu veure article a:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/136527
Injustícies per tots els fronts
És veritablement vergonyós buscar un hotel, casa rural o càmping per a persones amb discapacitat i, els que es troben, a sobre són més cars. Fins que no et trobes a la situació no te n'adones de les injustícies tan grans que es cometen amb les persones amb mobilitat reduïda.
Jo ho veig cada vegada que intento treure a passejar al meu pare i, a més a més, per més INRI, no li subvencionen una cadira elèctrica tenint en compte que té una cama tallada, el cor malament, no li funcionen els ronyons, té una hèrnia considerable a la panxa que no li poden operar. A veure si algú em diu que això no és injust.
Inclusió a l'escola ordinària
Tinc un fill de 10 anys que va a escola privada concertada dins d'una aula ordinària. Quan va començar P3, fins al gener no li van concedir vetlladora, però això sí, tard però amb totes les hores escolars, excepte la del menjador. Ara fa 4art. i la Generalitat ha tingut la brillant idea de reduir-li la vetlladora a 20 hores setmanals. Genial, un nen que va en cadira de rodes i que no sap anar, per exemple, al lavabo sol!!! L'argument és que com ja és més gran no li cal tanta vetlladora. Un nen que té el 76% de discapacitat, amb el número ja es veu que necessita d'algú tot el dia. Això sí, com que reiteradament ens hem queixat ens han donat 3 hores de fisioteràpia. Vergonyós.
Resposta a la pregunta Com demostrar fora que tens discapacitat?
¡Hola!
Os escribo para responder un mensaje que he leido que trataba de cómo demostrar que tienes una discapacidad si el certificado está en castellano y no usas silla de ruedas.
La verdad es que yo no he salido de la península, pero cuando fui a Sevilla, me llevé la tarjeta rosa que utilizo para coger el transporte público. He adjuntado una imagen de la misma.
En ella está el nombre de la persona con la discapacidad, se supone que si te la dan tienes más de un 33% (es mi caso, y baremo de movilidad reducida) y también hay una foto.
Al principio me miraron un poco raro, pero cuando les dije que no podía subir escaleras sin ayuda, parece ser que me tomaron un poquito más en serio.
Espero haber sido algo de ayuda...
Demostrar la discapacidad
Tengo una gran invalidez y un grado de discapacidad del 65% y me encuentro con el problema que cuando salgo fuera de España de viaje no puedo disfrutar muchas veces de los descuentos en museos o atracciones turísticas porque, como no voy en silla de ruedas, y además, tanto el certificado del ICASS como el de la Seguridad Social están en castellano, no puedo demostrar mi discapacidad. ¿No existe ningún carné o documento europeo que permita demostrar mi condición de discapacitado? Mucha gente cree o asimila la discapacidad con la invidencia o la dificultad en la movilidad cuando existen muchos más tipos de discapacidad.
estic a l'atur, no tinc llum ni aigua a casa i visc sol fa anys
Voldria exposar la meva situació personal de fa uns mesos. Em dic Carles, sóc disminuït físic des que tenia un any (tinc un grau de disminució oficial del 51%, segons la certificació de l’ICASS de la Generalitat de Catalunya) encara que això no m’ha impedit treballar bastants anys. Ara però la meva situació és bastant crítica. No tinc pares ni molta família a qui poder recórrer. Estic a l’atur des de fa mesos i no tinc ni llum ni aigua a casa. Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Torelló a on visc ara em van dir que no em podien ajudar a restablir el llum de casa. Aquests dies de fred visc a casa d’un conegut a Vic ja que no tinc calefacció, ni aigua, ni llum des de fa mesos. La meva situació és complicada. Només volia exposar-ho i intentar fer conèixer la meva realitat quotidiana esperant que algú em pugui orientar o ajudar una mica. Gràcies. Carles Miró, de Torelló. cmfvic@hotmail.com
Discriminació en un vol d'Iberia Madrid-Barcelona
Per la present vull fer constar el tracte denigrant, prepotent i discriminador que varem rebre en el vol de Madrid a Barcelona el proppassat sis de gener. Vol d’Iberia número 2660.
Després d’arribar a l’aeroport de Madrid procedent de Lima (Perú), el meu fill i jo ens vàrem trobar que el vol d’enllaç per arribar a Barcelona s’havia endarrerit dues hores. Vam sol·licitar a Iberia que ens canviés a un vol que no trigués tant a sortir. Així ho varen fer, però ens van dir que no podien donar-nos la primera fila perquè ja estava plena. Cal dir que el meu fill Manuel pateix una paràlisi cerebral i va en cadira de rodes. També ens van aconsellar que parléssim, a l’hora d’embarcar, amb la comandant de l’aparell per tal que ens donés seients a primera fila i així no haver de portar una persona discapacitada fins a la fila 20, que era l’única que estava vacant. Així ho vam fer. En d’altres ocasions no hi havia hagut cap mena de problema. En un vol domèstic, si la primera fila de la classe Business va buida, se’ns hi fa seure. En arribar a la porta de l’avió, les hostesses es van comunicar amb la comandant. Aquesta, Cristina Vicente López-Lapuente, ens va fer dir que ho havia de consultar a terra (precisament, a terra ens havien dit que era una decisió de la comandant). Després d’esperar més de vint minuts a la porta de l’avió, a una temperatura ambient de 6 º C i de comprovar que els seients de la classe Business eren pràcticament buits, la comandant va sortir de la cabina i, de molt mala manera, amb menyspreu, falta de consideració i prepotència, ens va dir que no podíem seure a Business perquè havíem pagat bitllet de turista. Es va negar a parlar amb mi i em va deixar amb la paraula a la boca, de tal manera que no li vaig poder explicar les circumstàncies per les quals ens havien hagut de donar la fila 20. Això va endarrerir la sortida de l’avió més de mitja hora. A més, no sé si per despit, no va avisar l’aeroport de Barcelona de l’arribada d’una persona amb mobilitat reduïda fins que ja havíem aterrat i els passatgers estaven baixant de l’avió per les escales. Vam haver d’esperar mitja hora més que vingués l’elevador i, un cop dins, a una temperatura de 3ºC, ens van deixar sols durant 20 minuts. A continuació, l’elevador ens va deixar a la pista prop de la terminal, fins on vam haver d’anar caminant i sota la nevada.
És per aquests fets que considerem que la comandant Cristina Vicente López-Lapuente no va estar a l’alçada de les circumstàncies i que la seva conducta és un clar despropòsit, inhumana i desconsiderada, a més d’irrespectuosa, discriminatòria i prepotent. Considerem que la companyia Iberia ha de prendre mesures davant de fets com aquests i no pot permetre que el seu personal, i molt menys la comandant d’un aparell, tracti d’aquesta manera els passatgers, per molt de classe turista que siguin. O potser és que el meu fill, pel sol fet de ser persona amb discapacitat, ha de pagar més perquè se’l tingui en consideració?
Pis per a discapacitats que no s'ha construït
Hola m'agradaria fer una denúncia sobre uns pisos de protecció oficial on anava un pis per a una persona amb discapacitat.
Doncs dir, que el sorteig ja es va fer i l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca (Barcelona) no va fer cap sorteig especial per a l’anomenat pis de protecció oficial per a algú amb discapacitat.
He escrit a l'Ajuntament i no m'han contestat. També ho vaig passar a mans del Síndic de Greuges i tampoc he tingut contesta. Ho he passat a mans d'un advocat perquè no veig correcte que ningú no em doni cap explicació sobre aquest tema. M'estic gastant els diners, i això que treballo a mitja jornada, i sóc conscient que possiblement no em valdrà per a res perquè ficar-me contra una administració..., vaig apanyada. Però no vull que això torni a passar-li a ningú. Em sento en el deure de lluitar i obtenir una resposta.
Tinc tots els informes que he enviat i l’anunci que va fer l'Ajuntament anunciant aquest pis.
Sóc una persona amb una discapacitat d'un 66% i intento fer una vida normal, malgrat els meus problemes de salut, i veig que em van posant obstacles per tal de poder independitzar-me.
Sento que han lesionat els meus drets i m'han enganyat.
Gràcies almenys per llegir-me.
Anar a comprar: tot un repte!
Mataró Parc és l'únic lloc de Mataró on hi pots trobar cines i pàrquing, per això quan havia d'anar a comprar anava allà. El problema que em trobo és que camino amb crosses i em canso molt i en aquest centre no hi ha cap banc on puguis descansar GRATUÏTAMENT, ja que si vols fer-ho has d'anar a les cafetries on, per suposat, has de consumir. He vist gent gran i dones embarassades amb el mateix problema. Si vas en cadires de rodes no tens cap problema però les discapacitats no són totes iguals, i un centre comercial que aglutina tantes botigues ho hauria de tenir en comp. L’única solució que he trobat és aprofitar quan alguna persona que camina bé va a comprar al Mataró Parc li encarrego les meves compres. La DISCRIMINACIÓ no és que et deixin de banda sinó que et dificultin la teva integració.
em sento discriminat ...
Sóc un jove de 38 Anys amb una disminució fisica del 88%. Cobro la pensió minima i no tinc sort a la feina. A més estic esperant la venda del Cupó de l'ONCE fa molts anys i res de res. Pero la gent va entrant i jo no! Quina vergonya!
Jo puc caminar i fer algunas coses, per que ningú m´ajuda? Molt que sí, pero després res de res... Ja estic cansat de tanta injustícia! A veure si amb aquet escrit hi ha algú que m´ajudi de debò. Gràcies!
Telf: 669 25 25 30 Albert Carol
Viatge a Port Aventura
La setmana passada vaig anar amb unes amigues a Port Aventura. Una d'elles té una atròfia muscular amb un 57% de discapacitat. Per a facilitar la seva estada de tot el dia en el parc vam pensar a llogar una cadira de rodes de motor. Havíem consultat amb ADISPRAT (associació a la que la meva amiga pertany) i ens van dir que una vegada que van anar a Port Aventura, els hi van deixar una cadira per 20€ en dipòsit i que al final del dia els van retornar els diners.
Sabent això, quan nosaltres vam arribar a Port Aventura, vam presentar el certificat del CAD amb el grau de discapacitat i vam demanar una cadira de rodes de motor. Ens van fer pagar 25€ per poder fer ús de la cadira durant tot el dia, però no en concepte de dipòsit retornable, sinó en concepte de lloguer, sense posterior abonament, per utilitzar tot un dia la cadira dins el parc.
La qüestió és que al final, en la nostra visita a Port Aventura, ens va costar més car llogar una cadira perquè la meva amiga es pogués desplaçar que l'entrada al parc, que ens va costar 21€ amb el descompte per la seva discapacitat. I per postres, la cadira no va anar mai bé, perquè anava molt lenta i a les pujades havíem d'ajudar-la!
Els Paralímpics, discriminats
Les Olimpíades de Pequín han esdevingut uns Jocs marcats per controvèrsies polítiques, però en l\'àmbit esportiu, que és l\'aparador de tot plegat, han estat un èxit gràcies a la pluja de rècords i una notable vistositat en els esdeveniments. Van transcórrer uns dies de constants retransmissions, de pàgines periodístiques folrades de notícies i d\'entusiasmes desbordats, però els Paralímpics han estat tot el contrari, s\'han quedat en la penombra dels mitjans de comunicació.
Per què es fa tan poca difusió dels Jocs Paralímpics? Per què parlem d\'integració i normalització i després no ho posem en pràctica? Ens queixem dels drets humans a la Xina, i en canvi no pensem en el tracte discriminatori envers els esportistes paralímpics i tot el col·lectiu.
És real la política d'inclusió a l'escola?
Tinc un fill amb paràl·lisi cerebral de 3 anys que enguany s'ha escolaritzat a P3 en escola ordinària concertada. Ensenyament nomès li ha donat 20 hores a la setmana de vetlladora, no el puc deixar a dinar perquè ningú es fa càrrec d'ell al menjador, no ha arribat cap material adaptat (caminador, adaptador de vàter,...), té una hora de fisio perquè la noia té la bona voluntat de venir, perquè no té fisio assignada, i la logopeda és un substituta... Ja ha caigut una vegada de la cadira perquè l'adaptació que hem fet no és eficient...
La resposta de l'adminstració és que no hi ha més recursos, han retallat hores de vetlladora, no es fan càrrec a l'hora del menjador, i el material l'ha de posar l'escola o la família.
Això és inclusió?
assumpte resolt
Avui divendres, després de protestar en més d´un lloc i a les 22:29 he rebut el missatge que feia més d´una setmana que esperava. M´han acceptat al grup de discapacitats gays. Vull remarcar que sóc discapacitat mental .
Incident amb RENFE: desembarcament d'un tren a l'estació de Sants
Sóc usuària de cadira de rodes i m’agradaria deixar constància i denunciar la situació viscuda el passat 14 de juny, viatjant amb RENFE entre Madrid i Barcelona. En el moment del desembarcament a l’Estació de Sants de Barcelona vaig viure una situació lamentable. En arribar a l’estació, el tren es va aturar i la sortida per a persones amb discapacitat va quedar situada just al davant d’una paret i entre dues columnes, obstacles que van fer impossible que el desembarcament es fes amb normalitat, donat que un cop desplegada la plataforma que permet baixar del tren les cadires de rodes, el marge de maniobra que quedava perquè la cadira pogués baixar era massa just. Això va obligar que el personal de RENFE, quatre persones van haver d’intervenir-hi, hagués de desmuntar i moure la plataforma, amb mi a sobre amb la cadira de rodes, perquè jo pogués maniobrar i baixar. Tot plegat surrealista i indignant, per la situació viscuda, pel temps que vam necessitar per baixar del tren, i per les males condicions d’accessibilitat de la xarxa de trens de RENFE.
Mal aparcamiento en Calle Lluch de Barcelona
Soy un disminuido físico con un 92% de discapacidad. Tengo un problema en mi calle ya que hay una señal que indica aparcamiento en cordón y todos los vehículos estacionan en semi-batería con la problemática que invaden la acera y es imposible circular con una silla de ruedas, incluso salir de mi portal. Los pasos de cebra están invadidos de vehículos y los aparcamientos de moto también.
El ayuntamiento y la guardia urbana se desentienden del problema y no me dan ninguna solución. Busco apoyo y fuerza para demostrar tal injusticia. Puedo aportar fotos y resoluciones aceptadas por el ayuntamiento. Llevamos dos años con esta situación vergonzosa.
Denúncia espectacle taurí amb disminuïts
M'ha arribat el programa d'actes de la Festa Major del poble de Mas de Barberans (Montsià), en el qual el dijous 1 de maig a les 6 de la tarda es fa un espectacle que es diu: Espectacle Còmic Taurí "El Chino Torero y sus enanitos forcados", amb acompanyament de la Banda de música. L’acte està patrocinat per l’Ajuntament de Mas de Barberans.
Podeu trobar tot el programa d'actes a la pàgina web de l'Ajuntament: www.masdebarberans.net
No sé si hi hauria alguna forma de prohibir aquest tipus d'espectacle doncs considero que denigren molt la patologia de problemes de creixement i el concepte que es pot tenir d'ella. En comptes de produir una sensibilització pot produir burla . Em sembla que, en el temps que estem, de la mateixa manera que no es permetria crear un espectacle amb persones afectades amb la Síndrome de Down, ni amb animals, tampoc hauríem de permetre que es puguin realitzar aquest tipus d'espectacles.
Imma Mora
Renovación de la plaza de aparcamiento de discapacitado en Sant Boi
Tengo reconocida una discapacidad física del 51% y con movilidad reducida definitiva. Soy titular de la tarjeta de aparcamiento para personas con disminución y conductor del vehículo. Tengo en vigor una autorización de reserva de plaza de aparcamiento en el municipio de Sant Boi de LLobregat (Barcelona), que vence el 31/07/08.
Al consultar los requisitos para la renovación de la misma he observado que ha sido modificada la ordenanza municipal y que uno de los requisitos, a parte de la movilidad reducida, es tener el 65% de discapacidad. Este Ayuntamiento también exige este requisito a los titulares conductores, cosa que creo no se ajusta a derecho y supone un trato discriminatorio ya que mis condiciones fisicas no han variado y sigo siendo yo el conductor titular.
Quisiera que me indicaran si existe alguna ley que me ampare al respecto y los pasos que debería seguir para efectuar la denuncia de este hecho y que este ayuntamiento modifique el requisito antes mencionado.
obstacles per contractar persones amb discapacitat a la GENCAT
estem buscant candidats amb discapacitat física per treballar a la zona del Vallès Occidental i, entre altres fonts, hem anat al SOC que ens correspon a la ciutat de Barcelona.
La sorpresa ha estat quan hem parlat amb la funcionària de la GENCAT (en dos casos diferents) i li hem dit que l'oferta de feina era per al Vallès Occidental. Llavors ha fet una trucada a la delegació del SOC del Vallès Occidental i la resposta ha estat que, per donar registre a la nostra oferta de treball, hem de passar personalment per l'oficina del Vallès Occidental.
Es curiós no? quan una empresa normal vol posar una oferta a la GENCAT només cal que entri per la web (molt còmode) però quan es tracta de sol.licitar un candidat amb discapacitat t'obliguen a passar-hi en persona i seguir el procés de registre (molt més incòmode).
Crec que aquesta situació no afavoreix la inserció de persones amb discapacitat i s'hauria de denunciar.
Contenidors inaccessibles
Els contenidors que es veuen a la fotografia estan instal·lats al Passeig Llorenç Serra de Santa Coloma de Gramenet i, com es pot veure, són totalment inacessibles, donat que tenen a una banda la carretera, i a l'altra, arbres just al davant de la boca dels contenidors. Si les persones sense discapacitat tenim dificultat per accedir a aquests contenidors, com se suposa que hi han d'accedir les persones amb mobilitat reduïda?
Millores d'accessibilitat?
A la fotografia es veu una vorera rebaixada, en un pas de vianants situat a la cantonada del Passeig Llorenç Serra amb c/Sant Joaquim, de Santa Coloma de Gramenet, una millora arquitectònica que té la finalitat de facilitar el pas a les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda, així com a les mares amb cotxet. Enmig del tram de vorera rebaixada s'hi ha instal·lat un pal de la llum, un semàfor i una pal antiaparcament, de què serveix la vorera rebaixada si enmig hi planten obstacles que priven el pas? Aquesta setmana el Full Informatiu de l'Ajuntament de Santa Coloma anunciava que en els propers mesos es rebaixaran 21 passos de vianants més. No serveixen de res aquestes accions si després no es mantenen lliures d'obstacles aquests passos.
Els serveis d’Integració Laboral compten amb el certificat de Qualitat ISO 9001