Prestacions contributives de la Seguretat Social. Pensió a favor de familiars
Descripció
És una prestació econòmica de la Seguretat Social que pot percebre familiars d'una persona que ha mort sempre que compleixin els requisits.
Qui hi pot accedir
Néts i germans, orfes de pare i mare, homes o dones, sempre que en el moment de la defunció siguin:
- Menors de 18 anys o més grans amb una reducció de la capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
- Menors de 22 anys, quan no facin una feina lucrativa o quan, tot i fer-la, obtinguin uns ingressos que, en còmput anual, no superin el límit del 75% del salari mínim interprofessional que es fixi en cada moment, també en còmput anual.
- Mare i àvies vídues, solteres o casades (el marit de les quals tingui més de 60 anys o estigui incapacitat per treballar), separades judicialment o divorciades.
- Pare avis de més de 60 anys o incapacitats per a qualsevol feina.
- Fills i germans de pensionistes de jubilació o incapacitat permanent, ambdues pensions en la modalitat contributiva, o d'aquells treballadors que en el moment de la defunció complien els requisits per al reconeixement del dret a la pensió de jubilació o d'incapacitat permanent (l'expedient d'incapacitat permanent dels quals es trobés pendent de resolució), homes o dones de més de 45 anys que siguin solters, vidus, separats judicialment o divorciats, sempre que acreditin una dedicació prolongada a la cura del causant.
- Tots els beneficiaris han de complir, a més, els requisits següents:
- Haver conviscut amb el difunt i al càrrec seu des d'almenys dos anys abans de la defunció.
- No tenir dret a percebre altres pensions de sistemes públics de previsió ni prestacions periòdiques de la Seguretat Social.
- No comptar amb mitjans de subsistència a causa d'uns ingressos econòmics iguals o inferiors al salari mínim interprofessional ni tampoc amb familiars amb l'obligació i la possibilitat de prestar-los aliments.
- En aplicació del que estableixen els articles 142 i 143 del Codi Civil, estan obligats a prestar-se aliments els cònjuges, ascendents i descendents; els germans només es deuen els "auxilis necessaris per a la vida", per la qual cosa queden exclosos de l'obligació de prestar aliments.