Protecció Social
Defensem el nostre dret a la protecció social i a un nivell de vida adequat en igualtat de condicions. Entenem la protecció social com un sistema de garanties, suports, recursos i serveis que ha de permetre a les persones amb discapacitat exercir els nostres drets, desenvolupar els nostres projectes de vida i participar plenament en la comunitat.
La protecció social no és assistència ni caritat, ni ha de generar dependència. Ha de ser una eina per a promoure l'autonomia, la igualtat d'oportunitats i la participació, compensant les desigualtats estructurals i els sobrecostos associats a la discapacitat.
Reivindiquem un sistema que garanteixi els suports necessaris per a viure de manera independent i decidir on, com i amb qui viure. Això implica reconèixer i compensar el sobrecost econòmic associat a la discapacitat física i orgànica, incloent, entre altres, els productes de suport, l'assistència personal, l'atenció a la salut, les dietes específiques, l'habitatge i la mobilitat accessibles.
La protecció social ha de garantir també uns ingressos suficients quan siguin necessaris per a prevenir situacions de pobresa o exclusió i assegurar unes condicions de vida dignes. Aquestes garanties han d'afavorir l'autonomia i ser compatibles amb l'ocupació i la participació social.
Defensem que treballar mai comporti una pèrdua automàtica de drets o suports. Les prestacions i ajudes han de ser compatibles amb l'ocupació i ajustar-se de manera progressiva, evitant situacions que desincentivin la incorporació o permanència en el mercat laboral. El dret al treball i el dret a la protecció social han de complementar-se i reforçar-se mútuament.
Rebutgem que l'accés als suports depengui exclusivament del grau de discapacitat o de categories administratives. Les respostes han d'adaptar-se a les necessitats, circumstàncies i preferències de cada persona, des d'un model flexible i personalitzat que permeti mantenir el control sobre les decisions que afecten la nostra vida.
Les polítiques de protecció social han d'incorporar una perspectiva de gènere interseccional i donar resposta a les situacions de major pobresa, precarietat i dependència econòmica que afronten les dones i nenes amb discapacitat.
Reclamem una protecció adequada al llarg de tot el cicle de vida, inclosa una vellesa digna, garantint la continuïtat dels suports i evitant que envellir amb una discapacitat o adquirir-la amb l'edat comporti una pèrdua de drets. Així mateix, han de contemplar-se mecanismes de jubilació anticipada quan les circumstàncies associades a la discapacitat ho justifiquin.
Reclamem l'accés a un habitatge assequible i accessible com a element indispensable per a la vida independent, així com procediments simples i accessibles per a accedir als drets, prestacions i serveis, eliminant barreres administratives i burocràtiques.
Reivindiquem també la protecció social de les persones de l'entorn cuidador, majoritàriament dones, evitant que les cures comportin pobresa, exclusió laboral o desigualtat de gènere i avançant cap a una major corresponsabilitat social de les cures.
Exigim un sistema de protecció social públic, estable, suficient i sostenible, orientat a garantir drets, autonomia i igualtat d'oportunitats i construït amb la participació activa de les persones amb discapacitat.
Aquest posicionament està vinculat a l'Article 28 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, 2006.