Educació

Mà de nena dibuixant

Entenem l'educació com un dret fonamental i un motor de transformació social. La inclusió comença des de la infància, tant en els espais educatius com en els de joc, convivència i participació.

Des d'una perspectiva anticapacitista, entenem que quan un nen, nena o jove amb discapacitat no pot aprendre, participar o relacionar-se en igualtat de condicions, les barreres no estan en la persona, sinó en un sistema educatiu que encara ha d'avançar per a ser plenament inclusiu.

Apostem per un sistema educatiu inclusiu i per l'escolarització en centres ordinaris, garantint els suports i ajustos necessaris perquè l'alumnat amb discapacitat física i orgànica pugui aprendre, participar i formar part de la comunitat educativa en igualtat de condicions. Aquest dret ha de garantir-se en totes les etapes educatives, des dels 0-3 anys i al llarg de tot l'itinerari formatiu, respectant també el dret de l'alumnat a participar, d'acord amb la seva edat i circumstàncies, en les decisions que afecten la seva educació.

Cap nen, nena o jove pot ser exclòs del sistema general d'educació per motiu de discapacitat. El sistema educatiu ha de ser capaç de respondre a la diversitat de l'alumnat i garantir la seva presència, participació, aprenentatge i progrés educatiu.

La inclusió requereix transformar els entorns educatius i eliminar les barreres físiques, comunicatives, digitals, actitudinals i organitzatives. L'accessibilitat universal ha de garantir-se en els centres, el transport escolar, els materials i tecnologies, les activitats complementàries i extraescolars i la comunicació amb la comunitat educativa. Així mateix, han de garantir-se els ajustos raonables i els suports necessaris i impulsar metodologies basades en el Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA), que permetin donar resposta a la diversitat de l'alumnat.

El professorat i el conjunt de professionals educatius han de disposar de la formació, els recursos i els suports necessaris per a garantir una educació inclusiva i de qualitat. L'experiència i la veu de les persones amb discapacitat han d'incorporar-se també a la formació i sensibilització de la comunitat educativa.

La perspectiva de gènere ha de ser present en les polítiques educatives per a abordar les situacions de discriminació que afronten les nenes i joves amb discapacitat i garantir la seva participació, les mateixes expectatives educatives i entorns lliures de violències i estereotips.

Apostem per avançar cap a un sistema educatiu cada vegada més inclusiu, reforçant els recursos i suports necessaris en els centres ordinaris. Al mateix temps, reconeixem el coneixement, l'experiència i el paper dels Centres d'Educació Especial en l'atenció a l'alumnat amb majors necessitats de suport, així com la seva contribució com a proveïdors de serveis i recursos als centres ordinaris a través del model CEEPSIR. Aquest procés ha de desenvolupar-se de manera progressiva, garantint que cada alumne i alumna disposi en tot moment dels suports, recursos i atenció que necessita, d'acord amb les seves necessitats i circumstàncies.

Avançar cap a una educació inclusiva implica transformar el sistema educatiu perquè sigui capaç de respondre a la diversitat de tot l'alumnat, garantint els suports necessaris i fent efectius els drets a aprendre, participar i desenvolupar-se en igualtat de condicions.

Aquest posicionament està vinculat a l'Article 24 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, 2006.