Salut
Defensem el nostre dret a gaudir del millor estat de salut possible, en igualtat de condicions i sense discriminació per motiu de discapacitat. Entenem la salut des d'una perspectiva integral, que comprèn la prevenció, la promoció, l'atenció, l'habilitació i la rehabilitació, i que té en compte els determinants socials que condicionen la nostra salut, benestar i qualitat de vida.
Reivindiquem un sistema sanitari universal, públic, equitatiu i plenament accessible. L'accessibilitat física, comunicativa, cognitiva i tecnològica ha de garantir-se durant tot el procés assistencial, incloent-hi centres i consultes, equipaments i proves diagnòstiques, informació i comunicació. El lloc de residència tampoc pot determinar l'accés a l'atenció sanitària, els tractaments, la rehabilitació o els suports necessaris.
Apostem per una atenció integral, coordinada i centrada en la persona, que respongui a les nostres necessitats i preferències i garanteixi la continuïtat assistencial i la coordinació efectiva entre els sistemes sanitari i social. Han de respectar-se plenament la nostra autonomia, el consentiment lliure i informat i el dret a prendre decisions sobre el nostre propi cos, evitant pràctiques paternalistes i capacitistas.
La salut sexual i reproductiva ha de garantir-se en igualtat de condicions, amb informació i serveis accessibles i lliures de prejudicis, infantilització o coacció, prestant especial atenció a les situacions de discriminació que afronten les dones i nenes amb discapacitat.
Reclamem una major recerca sobre les malalties i condicions relacionades amb la discapacitat física i orgànica, així com una major capacitat de prevenció, detecció i diagnòstic precoç. El sistema sanitari ha de reconèixer adequadament les experiències vinculades a la discapacitat orgànica i les malalties cròniques, incloses el dolor, la fatiga i les condicions fluctuants o invisibilitzades, evitant la seva infravaloració.
No acceptem que la discapacitat sigui motiu per a negar, limitar o retardar l'atenció sanitària. L'accés a diagnòstics, tractaments, atenció especialitzada, trasplantaments i teràpies ha de respondre a criteris clínics i garantir-se sense discriminació, també en situacions d'emergència o escassetat de recursos. Han d'abordar-se especialment els biaixos i desigualtats que afecten les dones, la infància i les persones amb majors necessitats de suport.
La salut mental forma part inseparable del dret a la salut. L'atenció ha de ser accessible i adequada i tenir en compte l'impacte que la discriminació, el capacitismo, la falta de suports i l'exclusió social poden tenir sobre el benestar emocional de les persones amb discapacitat.
En coherència amb el dret a l'habilitació i rehabilitació, reclamem serveis públics, suficients, pròxims i de qualitat al llarg de tot el cicle de vida. La rehabilitació no ha de limitar-se a determinats diagnòstics o moments vitals, sinó estar disponible quan sigui necessària per a mantenir o millorar la funcionalitat, l'autonomia i la qualitat de vida. Així mateix, l'activitat física adaptada i supervisada per professionals ha de formar part dels suports disponibles quan estigui indicada, especialment davant malalties cròniques o degeneratives.
Exigim una formació inicial i continuada dels professionals sanitaris en discapacitat, drets humans, accessibilitat universal, perspectiva de gènere i tracte digne, com a element indispensable per a prevenir pràctiques discriminatòries i capacitistas.
Les persones amb discapacitat hem de participar en primera persona en el disseny, desenvolupament i avaluació de les polítiques i els serveis de salut per a garantir que responguin a les nostres necessitats, drets i experiències.
Aquest posicionament està vinculat als Articles 25 i 26 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, 2006.