25N: Dona i violència masclista. On som les dones amb discapacitat?

Aquest és el reclam d'ECOM del 25N d'enguany i també el títol de la jornada que vam organitzar el 22 de novembre per reflexionar sobre la no resposta per part de les polítiques públiques a les violències específiques que pateixen les dones amb discapacitat

Sota el títol ‘Dona i violència masclista. On som les dones amb discapacitat?’ el passat 22 de novembre, i emmarcada en la commemoració del Dia d’Eradicació de la Violència vers la Dona, ECOM vam organitzar una jornada amb l’objectiu de reflexionar, amb veus expertes i agents de la lluita per la igualtat de gènere de les dones amb discapacitat, entorn les polítiques públiques que els governs i les admininistracions estan impulsant per potenciar els drets de les dones i per lluitar per l'eliminacio de les violències vers elles, i qüestionar si aquestes estan donant resposta a les problemàtiques específiques de les dones amb discapacitat o, si al contrari, n'estem quedant excloses. 

La jornada va comptar amb la participació de Neus Pociello, directora executiva de l'Institut Català de les Dones, que va fer l’apertura institucional; i les intervencions de  tres dones amb discapacitat referents de l’activisme pels drets de les dones amb discapacitat i la igualtat de gènere: la Rosa Conca, tècnica de promoció d’igualtat i activista social pels drets de les persones amb discapacitat, i l’Eugenia Bretones, politòloga i vicepresidenta segona del Consell Nacional de Dones de Catalunya. La moderació de la jornada va ser a càrrec de Carme Garrido, psicoterapeuta, presidenta de l’Associació Entretots i secretaria d'ECOM.

Les dones amb discapacitat patim violències úniques i diferenciades que requereixen una resposta específica

“Si no existeix una mirada interseccional, i té un impacte, s’acaben generant polítiques neutres que deixen enrere a les dones amb discapacitat”, va afirmar Neus Pociello, en l’apertura institucional de la jornada, tot remarcant la necessitat de dur a terme estudis amb perspectiva de gènere i interseccional que permetin entendre com els eixos d’opressió que travessen a les dones amb discapacitat generen experiències úniques i diferenciades que demanen d’una resposta específica que pugui abordar aquestes complexitats.

En aquesta línia, va fer menció a l’estudi de les violències masclistes de les dones amb discapacitat, impulsat per l’Institut Català de les Dones i l’Observatori d’Igualtat de Gènere de Catalunya, conscient d’aquest buit d’informació i coneixement de la realitat específica de les dones amb discapacitat. Un estudi que, segons va dir, va demostrar que el 20,7% de les dones amb discapacitat pateixen violències físiques i sexuals, en front del 3,8% de la resta de dones que no tenen aquesta diversitat funcional. I que aquestes violències prenen un gruix important en l’àmbit familiar, ja que el 30% d’aquestes violències masclistes tenen lloc en aquest àmbit.

Pociello va explicar que justament per això, per poder garantir l’equitat d’accés als recursos i oportunitats, el Govern acaba de crear el nou protocol Marc de les violències masclistes, que ja s’ha treballat des d’aquesta perspectiva de reconeixement de la diversitat de les dones i d’equitat en aquesta garantia de drets. Un protocol que ha vist la llum aquesta mateixa setmana.

Les dones amb discapacitat acumulem més violències. La discapacitat és un eix més d'opressió dins la interseccionalitat

Tal com va apuntar Eugènia Bretones en la seva intervenció, les dones amb discapacitat acumulen més violències pel fet de tenir discapacitat, ja que "la discapacitat és un eix d’opressió més dintre de la interseccionalitat".

La infantilització, la violència psicològica, per la falta de valor en la seva paraula, la violència sexual, la violència simbòlica o estructural, de les administracions, la violència econòmica (les dones amb discapacitat tenim una bretxa salarial més gran i una taxa d'atur més alta també que els homes amb diversitat funcional), les violències digitals i les de la por...

Segons dades de  la macro enquesta del Govern espanyol de l’any 2019, a la qual es va referir Bretones, les dones amb discapacitat tenen més violència sexual fora de la parella i gairebé el doble dins de la pròpia parella. “Per això la dimensió interseccional ha d’estar, quan plantegem protocols, programes, per a garantir una mirada, una formulació de solucions amb mirada interseccional”, va afirmar la vicepresidenta segona del Consell Nacional de Dones de Catalunya. “Tenim les lleis. El govern català és dels més avançats en aquesta matèria. Tenim la llei d'igualtat entre homes i dones, la llei per la igualtat de tracte i no discriminació i la llei 11/14 del dret d'expressió de les persones LGTBI i altres. Tenim lleis suficients, però han d'anar acompanyades de pressupostos i d’una avaluació, que no hem tingut fins ara”, va afegir.

A l’hora de nomenar aquestes violències cal canviar el paradigma i incorporar la veu de les dones amb discapacitat en l'anàlisi de les possibilitats d'alternativa de les polítiques públiques per solucionar les violències de gènere, tal com va apuntar Bretones.

El context social que hem heretat té un imaginari social que naturalitza la violència contra les dones amb discapacitat i si no lluitem contra els estereotips culturals, socials i econòmics que pensen que la discapacitat és una dimensió de devaluació de la persona, seguim perpetuant la violència estructural ja esmentada.  

Agenda feminista i polítiques públiques: “Si no se’ns anomena se’ns està fent fora”

A la jornada es va plantejar també la situació de la manca d’espai en les agendes feministes, de la mateixa manera que la invisibilització de drets de les dones amb discapacitat en les polítiques públiques perquè tenim diferents necessitats que les dones sense discapacitat.

 “Si no se’ns anomena, segons el principi bàsic del feminisme ‘allò que no s’anomena no existeix’, se’ns està fent fora”, va dir Rosa Conca, activista social compromesa pels drets de les persones amb discapacitat. “Hem d’estar i per això és necessari que ens creiem que som dones amb drets. El paper de les entitats és molt important i cal crear grups de suport de dones, que les dones estiguem a les Juntes i formar als socis i sòcies en perspectiva de gènere i violències masclistes”, va afegir.

Conca va fer palesa la necessitat de lleis i professionals formats “sinó aquests drets es vulneren i són invisibles per a nosaltres mateixes, les dones amb discapacitat. Si estem soles, com és la situació de moltes de nosaltres, no ens queixem i no sentim que puguem canviar res. Hem d’entendre els drets que tenim. Hem de rebre informació sobre com i quan podem denunciar hem de saber quan som violentades, sigui per qui sigui”, va remarcar.

En aquesta línia, Bretones va comentar també que “sense la veu d'una persona, d’un dona amb discapacitat funcional, tu des d'un despatx no pots incorporar el protocol de la teva responsabilitat a aquella dimensió que les dones amb discapacitat necessiten per a viure amb dignitat i igual que una dona sense discapacitat.”

L’accessibilitat en la protecció i el rescat

Quan una dona ha sigut víctima de violències masclistes cal fer un treball d’acceptació i ha de ser auxiliada, per això, és important que no trobi barreres per ser ajudada si cal tenir una atenció ràpida, va apuntar Rosa Conca. A més, va afegir, “en el nostre cas és imprescindible que sigui l’agressor qui hagi de marxar i no la víctima, perquè moltes dones amb discapacitat necessitem cadires i màquines de salut, i tota l'accessibilitat que tens tu a la teva casa no te la pots emportar; per tant, l'agressor és qui ha d'anar-se’n”.

En aquesta línia, Bretones va afirmar que “es dona una reiteració de l’agressió a la dona amb discapacitat perquè no hi ha un sistema d’atenció a la víctima per a persones amb discapacitat, i per tant, no s’està preparat per a aquesta sortida”.

Tots aquests factors, segons ens va comentar en la jornada, fan que sigui molt difícil creure en l’efectivitat de la denuncia en el cas de patir violència masclista. “És molt difícil creure en l’ajuda de les institucions quan existeixen barreres arquitectòniques en el propi carrer i a la ciutat”, es va comentar.

La jornada va posar en evidència que és imprescindible la perspectiva de les dones amb discapacitat per tenir en compte les seves necessitats específiques quan són víctimes de violències i necessiten mesures d’evacuació o de protecció. I va tornar a fer visible el reclam que els equips i serveis han de ser accessibles per a totes les persones, incloses les dones amb discapacitat.