Manifest del COCARMI en motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, COCARMI, del qual forma part la Confederació ECOM Catalunya (representant de la discapacitat física a Catalunya) vol donar a conèixer el seu posicionament respecte la realitat que viuen en temps de crisi econòmica les persones amb discapacitat i les seves famílies.

Les dades confirmen que la discapacitat és un factor determinant quan parlem d’exclusió social i, en alguns casos, de pobresa. És un col·lectiu que davant les circumstàncies actuals de crisi econòmica pateix com pocs altres els efectes d’aquesta situació. Si habitualment les persones amb discapacitat triguen més en sentir els efectes de les èpoques de bonança econòmica, són, en canvi, les primeres en patir les conseqüències de la pèrdua de llocs de feina. Les darreres dades demostren com la crisi està perjudicant molt especialment l’ocupació protegida i les empreses d’iniciativa social.

Davant d’aquesta situació, COCARMI reclama a les administracions públiques mesures ràpides i efectives per pal·liar els efectes d’aquesta crisi a un col·lectiu que habitualment viu situacions de desavantatge vers altres segments de la societat. En aquest sentit, COCARMI insta les administracions a:

1. Aplicar un pla de xoc contra la progressiva destrucció de llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat, un col·lectiu amb majors dificultats per a la seva reinserció laboral. Dades recents mostren com a Espanya, el 67% de la població amb discapacitat està inactiva laboralment.
2. Fomentar la contractació pública i socialment responsable com a element per afavorir la inclusió social. A Catalunya, l’índex d’atur de les persones amb discapacitat està per sobre del doble de la mitjana i l’Administració i les empreses poden i han de fer el primer pas per reduir aquestes dramàtiques xifres.
3. Tenir especialment en compte la situació de múltiple discriminació a l’hora de prendre mesures per combatre la crisi. Pensem, evidentment, en la situació de les dones amb discapacitat, doblement discriminades pel fet de ser dones i discapacitades, i que són les qui presenten una major vulnerabilitat als efectes d’una crisi econòmica. L’ocupació de les dones amb discapacitat amb prou feines supera el 25%.
4. Augmentar les dotacions pressupostàries destinades a les polítiques de discapacitat i a considerar les necessitats reals del sector a l’hora d’elaborar aquests pressupostos.
5. Implantar millores en la fiscalitat de les persones amb discapacitat. Aquestes persones han d’incórrer en costos elevats per arribar a un nivell de vida digne i adequat, derivant-se una menor capacitat contributiva que cal pal·liar amb la incorporació al sistema tributari de beneficis fiscals que afectin de manera directa o indirecta aquest col·lectiu. Calen reformes de la regulació actual en funció de la capacitat normativa de la Generalitat pel que fa a l'impost sobre la renda de les persones físiques, l'impost sobre successions i donacions i l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Mesures, en definitiva, que s’encaminen cap a un reconeixement definitiu del valor de la diversitat com a element indispensable en la construcció d’una societat inclusiva i respectuosa amb totes les persones.

A més, des de les entitats de COCARMI es demana,

COCEMFE-ECOM (discapacitat física)
Les organitzacions que agrupen els representants de persones amb discapacitat física consideren prioritari una revisió del sistema de copagament en base al greuge econòmic comparatiu que demostra l’increment de cost de la vida per a les persones amb discapacitat. Cal que s’agilitin els tràmits de valoració tant de la discapacitat com de la dependència; un lideratge clar en les polítiques de promoció de l’accessibilitat per a l’autonomia de les persones amb discapacitat, i l’establiment convençut per part de l’administració d’un Servei d’Assistent Personal sense limitacions horàries i adaptades a les necessitats de cada persona.

APPS (discapacitat intel·lectual)
La Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual considera prioritari cridar l’atenció de la societat civil vers les persones amb discapacitats i la necessitat d’oferir els suports que facin possible el desenvolupament dels infants amb discapacitat. Es reivindica una societat més inclusiva on la vulnerabilitat del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual es reconverteixi en oportunitat, on el dret al treball, a la individualitat, a l’habitatge, a l’oci i una vida plena sigui la normalitat i no l’excepció.

ACAPPS - FESOCA (discapacitat auditiva)
Des de la Federació d’Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes i la Federació de Persones Sordes de Catalunya es reclama la implantació de la teleassistència i l’atenció domiciliària adaptada a les necessitats de les persones grans amb sordesa, que suposen un 39% del col·lectiu. És imprescindible l’elaboració definitiva i l’aplicació del nou Codi d’Accessibilitat que reculli totes les necessitats d’accessibilitat a la comunicació, de les persones sordes usuàries de la llengua de signes i de les que es comuniquen en llengua oral, així com l’augment de les prestacions tecnològiques a la Cartera de Serveis.

FECAFAMM (discapacitat per malaltia mental)
La Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental reclama el desplegament a tot el territori català del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, així com el desplegament de la Llei de Serveis Socials i una aplicació correcta de la Llei de la Dependència. A més, reivindica el compromís de prioritzar el Pla Integral de Salut Mental, gestionat per una Agència Catalana de la Salut Mental, i la creació d’un programa de lluita contra l’estigma que contribueixi a trencar barreres i millori la informació i apropi la realitat de les persones amb problemes de salut mental a la ciutadania.

ONCE (discapacitat visual)
Des de l'ONCE es demana el disseny universal de tots els productes, béns i serveis que s’implantin a Catalunya. Així mateix, continuen sol·licitant que s’aprofundeixi en l’accessibilitat en la comunicació per garantir una igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat visual. Amb motiu de la celebració aquest any del bicentenari del naixement de Louis Braille, es reivindica que el codi de lectoescriptura que ell va crear s’estengui a més àmbits de la societat.