Discapacitat i Sexualitat, un tema pendent
L'Associació de Discapacitats Gay, juntament amb la Confederació ECOM Catalunya, van organitzar ahir a la tarda, a la Casa del Mar de Barcelona, el seminari 'Parlem de sexualitat', al qual van assistir prop d’una cinquantena de persones i en el qual es va abordar el tema de la sexualitat des de diferents perspectives. El seminari, que va tenir una durada d’unes tres hores, va comptar amb la participació activa del públic assistent, cosa que posa de manifest la necessitat que el col•lectiu té d’aprofundir en aquest tipus de qüestions.
Iván González i Bermejo, psico-dramatista i terapeuta ocupacional, i director del departament de Discapacitat&Sexualitat de la Asociación de Discapacitados Gay, i Patrícia Linero, psicòloga clínica i co-terapeuta, van ser els encarregats d’obrir el seminari aclarint, de bon principi, els conceptes de sexe i sexualitat, dos termes que s’usen indistintament però que tenen diferents connotacions. D’una banda, el sexe, que es refereix a la condició orgànica, masculina o femenina, és a dir, fa referència al gènere; i de l’atra, la sexualitat, que són el conjunt de les condicions anatòmiques i fisiològiques que caracteritzen a cada sexe, és a dir, la identitat sexual, el conjunt de característiques sexuals que ens fan genuïnament diferents dels altres com, per exemple, les nostres preferències sexuals, els nostres sentiments o les nostres actituds front el sexe...
Gónzalez i Pinero van fer menció també de molts elements que poden influir en la percepció de la sexualitat com són la cultura, la religió, la política, la classe socioeconòmica..., així com dels límits de la sexualitat, que ‘a diferència del sexe, que pot veure’s afectat per limitacions físiques, no té més límit que el que la persona es vulgui posar’. No van passar per alt tampoc certs mites que sempre són presents quan es parla de discapacitat i sexualitat: ‘el meu fill no és masturba perquè és discapacitat’, ‘la meva parella discapacitada se sent menys que jo per això no obrim noves experiències sexuals per no fer-la sentir malament’, ‘el meu fill no pot tenir relacions sexuals perquè no té capacitat’, ‘s’aprofitaran d’ell perquè és discapacitat’... En aquest aspecte, tant González com Pinero van reivindicar la necessitat d’acabar amb aquests mites i de conscienciar la societat, inclosos els professionals, els familiars de persones amb discapacitat..., que la sexualitat és un instint primari de tot ésser humà, tingui o no tingui alguna discapacitat. En el cas de les persones amb discapacitat el que cal, va afirmar González, ‘és no protegir-les, ni jutjar-les sinó ajudar-les i guiar-les’.
Va tancar el seminari, Gerard Vilardaga, educador social, treballador social i antropòleg, explicant diferents experiències front la discapacitat i la sexualitat viscudes com a professional d’atenció directa a les llars-residència de la Fundació Pere Mitjans. A través de tres casos particulars de persones amb discapacitat, Vilardaga va donar l’exemple de com uns professionals, conscients que les persones amb discapacitat tenen les mateixes necessitats que la resta de persones, van guiar i ajudar aquestes tres persones a gaudir de la seva sexualitat. ‘La sexualitat s’ha d’assumir com una àrea més de treball, conscients de les seves particularitats i intimitats, i sempre tenint present la dignitat i el respecte’, va afirmar Vilardaga.