El Govern aprova el Projecte de llei de la llengua de signes catalana

El Govern català va aprovar ahir el projecte de la Llei de la Llengua de Signes Catalana (LSC), en compliment al mandat que estableix l’Estatut, que determina que s’ha de garantir l’ús d’aquesta llengua, el seu ensenyament i protecció i vetllar per la igualtat de les persones amb sordesa que l’usin. La nova normativa significa el reconeixement de l’existència de la llengua de signes catalana que s’usa fa més de dos segles i que és la llengua natural de les persones sordes a Catalunya. L’oficialitat de LSC ha estat, de fet, una llarga reivindicació de les entitats de persones sordes catalanes.

La LSC serà la primera llei a l’Estat que regularà els aspectes lingüístics d’una llengua de signes, en un text normatiu propi i diferenciat de la normativa sobre accessibilitat de les persones sordes. S’equipara així a qualsevol altra llengua oficial i se’n regula l’aprenentatge, la docència, l’acreditació professional per a la seva interpretació; la designació de la seva institució acadèmica i la previsió dels canals de participació social en les polítiques lingüístiques relacionades amb aquesta llengua.

Entre els trets destacats, la Llei garanteix el dret a la informació als pares i mares dels infants sords i sordcecs dels recursos disponibles per a la seva educació perquè puguin escollir l’ús de la LSC en la seva educació, juntament amb el català. Segons el nou text, el Departament competent en la matèria és el que ha d’establir els plans de formació específics per al professorat que hagi d’atendre l’alumnat en LSC i la certificació professional corresponent per dur a terme la seva feina. En aquest sentit, la Llei dóna suport a les actuacions que ja s’estan desenvolupant des del Departament d’Educació.

Al sistema educatiu català hi ha més de 720 alumnes sords, tot i que això no vol dir que tots els alumnes la facin servir perquè l’ús de la llengua de signes depèn del grau de sordesa de l’estudiant. L’ensenyament de la llengua de signes es fa als centres que segueixen la modalitat bilingüe, és a dir, que integren llengua oral i llengua de signes. No obstant això, a molts centres de primària hi ha mestres d'audició i llenguatge, i a tots, mestres d'educació especial (un total de 1.627 a tot Catalunya). I pel que fa als centres de secundària, hi ha professorat d'orientació educativa i mestres de pedagogia terapèutica.

D’altra banda, la nova Llei preveu la creació de titulació universitària específica a les facultats d’interpretació de les universitats catalanes. Actualment s’imparteix un Cicle Formatiu de Grau superior d'interpretació de la llengua de signes, un Grau en Traducció i Interpretació LSC (UPF) i pel que fa a les entitats, la FESOCA ofereix formació per hores al professorat, que és reconeguda pel Govern i s'emmarca en el Pla de Formació Permanent.

Pel que fa a l’àmbit de la recerca, determina que desenvolupar-la correspon a les universitats catalanes i a l’Institut d’Estudis Catalans, institució acadèmica que determina les normes lingüístiques de la LSC.

La Llengua de Signes Catalana és una llengua de modalitat gestual-visual emprada com a sistema lingüístic per una part del col·lectiu de persones sordes i sordcegues de Catalunya, que segons les entitats afectades usen unes 25.000 persones. El seu reconeixement com a llengua plena no es va produir fins a la segona meitat del segle XX, sobretot a causa de la discriminació social de les persones usuàries i del desconeixement de les seves característiques entre científics lingüistes.

Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya